tag:blogger.com,1999:blog-4955562077406812602012-01-06T18:41:24.083+01:00Hola, estás en mi blog. Aquí puedes hacer todas las aportaciones que creas importantes o interesantes en Psicología. Esta página va más allà de los conceptos teóricos de esta ciencia, queremos saber qué pensais de la Psicología, que pregunteis dudas, que expongais ideas... Sugerid nuevos temas para hablar. ¡Espero vuestras aportaciones! RoserRosernoreply@blogger.comBlogger221100tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-21873921637972134452008-08-24T17:07:00.001+02:002008-08-24T17:07:26.790+02:00Soy enfermera desde hace 22 años y he trabajado siempre en servicios críticos y de urgencias, estoy acostumbrada a ver heridos graves por accidentes de tráfico, lesiones y fracturas que te hacen estremecer, pero estás trabajando y procuras crear una coraza que te proteja de ese dolor cuando ves como la gente pierde la vida. Accidentes en los que lo único que puedes hacer es mantener al paciente estable y pedir a la familia si aceptan que su hijo, su hija, su padre, su hermano , su hermana.. sean donantes de órganos. Es mi trabajo y aún con esto, cuando se realiza un transplante de corazón en el servicio en el que trabajo, no puedo dejar de pensar que quien será la familia que ha perdido a alguien y ha sido tan generosa por permitir que otros puedan vivir sabiendo que su querido familiar va a morir.Cuánto dolor para ellos tener que decidir si permiten la extracción de órganos para salvar la vida a otros.Todo se hace con discreción. Incluso cuando los donantes son personas que han sufrido algún accidente grave, de los que se publican en todos los periódicos.Cómo puede sentirse un padre sabiendo que puede ver imágenes del cuerpo moribundo de su hijo saliendo en todos los canales de televisón o en los periódicos. Cómo pueden seguir adelante si estan viendo como rescatan a su hijo muerto o gravemente herido. Cómo pueden sobrevivir las personas que han visto los cuerpos mutilados del accidente de Barajas.Estas imágenes, los cuerpos tapados en un tanatorio para que puedan ser reconocidos por sus familiares, todo esto debe restringido al morbo de aquellos que más que interesarse por lo ocurrido por el accidente van cambiando de canal par aver las imágenes del accidente y, a poder ser, los restos delas personas que viajaban en él. Todavía puedo recordar desgarradoras imágenes del 11-M. En ese momento estaba estudiando Psicología y no pude ir como voluntria para ayudar a las famílias. Este año, circunstancias familiares tampoco me han permitido asistir, ya como psicóloga, a dar mi apoyo y ayuda a todo aquel que lo necesitase. Debería prohibirse que las imágenes fuesen publicadas o pasadas por televisión. La familia se merece un respeto. No tiene porque ver publicadas imágenes terribles de sus familiar o de los demás pasajeros. quién sabe si esa cuerpo carbonizado es el que depués tendrá que reconocer. Informació, sí. Imágenes para poder saber lo que ha ocurido, también. Pero publicación para la satisfacción del morbo, no. Respetemos a los muertos, pero sobretodo, respetemos el dolor de la familia.Mis condolencias a todos los que han perdido a familiares, amigos, compañeros.Mis mejores deseos de recuperación a todos los que aún están ingresados.Y mi ayuda a todos los que crean que les puedo ayudar.Roser Campàs<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2187392163797213445?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-311805104511055452008-07-18T00:07:00.004+02:002008-07-18T00:12:37.104+02:00<strong><span style="color:#990000;"></span></strong><br />Roser Campàs. 17/07/2008<br />Llicenciada en Psicologia<br /><br />Desapareixerà la figura del psicoterapeuta i la teràpia tradicional?<br />Rotundament no. En un futur, la teràpia tradicional i la virtual seran teràpies complementàries. Els avantatges de la psicoteràpia tradicional front la psicoteràpia on-line no permetran la desaparició de la figura presencial del psicoterapeuta. A les persones les agrada saber amb qui parlen, volen conèixer la persona que fa el seguiment del seu cas. L’empatia, que també s’aconsegueix en teràpies on-line, pot produir-se amb més facilitat quan tenim la persona cara a cara. Per al terapeuta suposa grans avantatges conèixer el seu client i veure com s’expressa a través del llenguatge no verbal. Però la comunicació on-line també permet “llegir” altres tipus de llenguatge. Les persones que segueixen teràpies on-line posen molt èmfasi en les seves paraules i frases per tal de poder donar al terapeuta les despostes adients. La tensió a la veu, la indecisió, els silencis, són circumstàncies que també arriben als terapeutes sense veure el pacient.<br />Entenc però, la necessitat d’una visita presencial per tal que el coneixement entre client i terapeuta ens ajudi, a ambdós, a posar “cara i ulls “ a la persona que ens atent.<br /><br />En una petita enquesta que vaig realitzar, va sorprendre’m el fet que més gent de la que jo pensava estaria disposada a seguir aquest tipus de teràpia, tot i que algunes persones tenien unes premisses prèvies, com el fet de conèixer personalment el terapeuta:<br /><br />La introducció a l’enquesta va ser una petició de la opinió que la gent pot tenir en relació a la teràpia virtual.<br /><br /><br />Aquests van ser els resultats a l’enquesta:<br />Un 12% considera que és tant eficaç com la teràpia presencial.<br />Un 8% prefereix la via presencial.<br />Un 41% estava d’acord si prèviament coneixia al terapeuta.<br />Un 19% considera que la via virtual presenta l’avantatge de no necessitar desplaçament i que es pot fer des de casa amb gran comoditat.<br />Un 6% considera que la via virtual estableix el mateix feed-back que la teràpia presencial.<br />Un 32% no ho sabia/no contestava.<br /><br />Algunes persones van preferir enviar un correu per a donar la seva opinió i les seves respostes coincidien, majoritàriament amb els resultats de l’enquesta que podríem resumir dient que un elevat percentatge de persones considera que aquesta modalitat terapèutica és efectiva, que es produeix el feed-back necessari per una bona atenció i tractament, que té uns avantatges per al que fa al temps i espai que es necessita per a fer la teràpia. Lògicament, també hi ha qui no creu que sigui tant efectiva com la presencial. Destaca el 23% de persones que no saben o no contesten degut al desconeixement del funcionament d’aquest tipus de teràpia ( informació facilitada a través del correu).<br /><br />Tot i això, l’efectivitat d’un tractament no depèn, només de la predisposició i la confiança establerta en el terapeuta i la modalitat de teràpia virtual.<br /><br /><br /><span style="color:#990000;"><strong>Consideracions personals</strong>.<br /></span><br />Personalment, m’agradaria que la primera, o primeres visites diagnòstiques fossin sempre presencials. Posteriorment, si el client ho desitja, es pot passar a la teràpia virtual, que té el gran avantatge de tenir menys límits en temps. Persones que viatgin molt, pe, poden beneficiar-se d’aquesta nova manera de seguir un tractament ja que no es torben en la situació de perdre les seves visites i haver de deixar el tractament per a qüestions laborals.<br /><br />Persones amb patologies com Agorafòbia, Fòbia Social, etc. També poden obtenir un gran benefici en no haver de sortir de casa per a començar un tractament que, finalment, els permetrà acudir a la consulta i a qualsevol lloc que els vingui de gust.<br />Hi ha patologies, com els Trastorns de Personalitat, que considero requereixen sempre d’atenció presencial. No totes les patologies poden ser tractades a través de teràpia virtual. Hi ha casos on considero imprescindible la teràpia presencial.<br /><br />Moltes vegades, els inconvenients no estan derivats de medi des d’el què es realitza la teràpia. Les variables “patologies” i “adhesió al tractament” són factors aliens a la forma de tractament. La manca d’adhesió dificultarà el tractament tant si aquest es realitza de forma presencial com virtual.<br /><br />També considero que la intervenció en teràpia virtual requereix d’un seguiment diferent a la presencial. Crec imprescindible que per a què el pacient es senti còmode i atès, la teràpia virtual ha de recòrrer a altres formes de comunicació poc usades en teràpia presencial.<br />Enviar algun correu electrònic o, fins i tot, trucar ocasionalment al pacient, pot fer que aquest es senti cuidat, que importa al terapeuta i que s’estableix una relació més personal intentant suplir la manca de coneixement personal.<br />El risc d’abandonament del tractament augmentaria si el client no es sentís atès i que senti que importa al terapeuta.<br />A més, el fet que el client sàpiga que pot trucar o posar-se en contacte a través del correu electrònic immediatament amb el seu terapeuta en cas d’urgència, produeix un sentiment de tranquil·litat i acompanyament diferent al recurs de poder alguna trucada urgent però havent de demanar visita per a ser atès.<br /><br />Per tant, tot i que la teràpia on-line presenta avantatges, també s’ha de tenir en compte que no sempre es aplicable. No totes les patologies són susceptibles de seguir aquest tipus de tractament, el tipus de client també determina la limitació als beneficis de la teràpia on-line, a més, en ser una tècnica innovadora, s’ha d’aconseguir una bona formació i terapeutes preparats per a poder donar aquest servei.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-31180510451105545?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-79465066621990924762008-04-30T20:01:00.000+02:002008-04-30T20:01:19.185+02:00<a href="http://www.cppc.org.ar/RevistaDialogar.asp?g=5&amp;id=43">Colegio de Psicólogos - Córdoba</a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-7946506662199092476?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Mariel Vazqueznoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-18480077940286171562008-02-24T00:57:00.001+01:002008-02-24T01:09:08.958+01:00Hola<br />desde que empecé a presentar el consultorio on-line he recibido múltiples peticiones de ayuda. Pero, ¿qué idea tienen las personas, en general, de esta modalidad de terapia? Sí, terapia. No se trata de un consultorio donde responder preguntas con escasos datos. Se trata de una consulta real, con la eventualidad de que en lugar de tener una ubicación física, se realiza a través de la red.<br /><br />En principio, casi todos los consultorios on-line ofrecen la primera consulta gratuita y ésta debe ser tomada como una orientación, no como un consejo.<br /><br />Pero después viene la parte en la que las personas que consideran que necesitan ayuda, y realmente la necesitan, no entienden que esta forma de consulta también tiene un precio. ¿Qué es lo que hace pensar a los usuarios que escriben que por el hecho de tener una consulta virtual ésta es plenamente gratuita?<br /><br />Éste tipo de consulta, por novedosa, puede causar desconfianza, miedo, dudas. Pero se trata de una opción más a poder acceder a una terapia, sobre todo con la ventaja de poder realizarlo sin necesidad de desplazamientos y sin poner límites ni fronteras, debido a que la red nos ofrece la posibilidad de recibir tratamiento desde cualquier parte del mundo.<br /><br />Me gustaría saber vuestra opinión.<br />Si podeis hablar directamente con el terapeuta, via Messenger o Sype, si podeis hablar en tiempo real realizando un feed-back instantáneo, ¿qué inconveniente creeis que tiene esta forma de terapia frente a la presencial?<br /><br />¿Por qué no me escibís a la dirección <a href="mailto:rcampas@gmail.com">rcampas@gmail.com</a> para darme vuestra opinión?<br />¿Confiais en una terapia on-line?<br />¿Os decidiríais a hacerla?<br />¿Creeis que puede ser tan efectiva como una terapia presencial?<br /><br />Agradecería vuestros comentarios y vuestro permiso para poder publicar vuestra opinión de forma totalmente anónima.<br /><br />Si sólo quereis opinar en privado sin que se publique vuestra respuesta, no hay problema.<br /><br />También podeis dejar vuestros comentarios en el blog <a href="http://rcampas.blogspot.com/">http://rcampas.blogspot.com/</a><br /><br />¡Os espero!<br /><br />Roser<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-1848007794028617156?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-30889537295643916532007-12-09T14:06:00.000+01:002007-12-09T14:10:22.212+01:00Hola!!!<br /><br />Deixo un parell de cosetes que semblen interessants,<br /><br /><a href="http://www.infokool.org/0_0/NOTICIES/default.cfm?ID=000000057B&amp;IDIOMA=ESP&amp;IDIOMA_ID=2">Prostitucions</a><br /><br /><a href="http://www.bacfestival.com/2007/index.html">BAC festival</a><br /><br /><a href="http://iberacual.uab.cat/">Conferencia Iberoamericana de investigación cualitativa</a><br /><br />Fins després!<br /><br />Josep<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-3088953729564391653?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Josep Seguíhttp://www.blogger.com/profile/05342152129694496701noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-59726554618551742922007-11-19T04:05:00.001+01:002007-11-19T04:09:03.920+01:00<div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5134382473042769138" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_8J6nyQe0h8Y/R0D9p_a0tPI/AAAAAAAAAA0/jzvM3rp36G0/s200/images.jpeg" border="0" />hola</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong>tal i com exposo a la web, m'agradaria continuar amb el tema de la relaxació i les diferents tècniques que hi ha per aconseguir-ho. Aquest tema pot ser una mica llarg donada la gran quantitas de tècniques que ens poden ajudar en el relaxament. Personalment, faig servir una barreja de diferents tècniques però que precisa menys temps per a aprendre-la, és igualment efectiva i, un cop apresa, espot realitzar en qualsevol situació i moment que ens sigui necessària. En aquesta tècnica personal introdueixo la suggestió com a mètode per a aconseguir un elevat nivel de pau i tranquilitat.</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong></strong></span> </div><div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong>Aviat començaré a publicar-la a la web, però m'agradaría que ja que també la publicaré aquí, la gent que faci relaxació ens expliqui quina tècnica fa servir i els beneficis que n'obté.</strong></span></div><div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong></strong></span> </div><div align="justify"><span style="color:#003300;"><strong>Fins aviat</strong></span></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-5972655461855174292?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-77201547883702888682007-11-04T17:19:00.000+01:002007-11-04T17:56:45.189+01:00<span style="color:#000099;">hola companys</span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">en diferents ocasions m'he trobat amb amics o persones conegudes que en saber que sóc psicòloga, quasi de forma automàtica em pregunten per la depressió i l'ansietat. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">He pensat que pot ser interesant afagir un enllaç que parli de l'ansietat, donat que hi ha molta gent que la pateix. Com la meva formació posterior ha estat en teràpia Cognitivo-Conductual, he afagit una web que parla i tracta l'ansietat des d'aquest model.</span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">L'enllaç el trobareu a la llista de webs. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">Trobareu la definició d'ansietat, les principals característiques d'aquesta simptomatologia, l'ansietat sana i la patologica i la descripció d'algunes tècniques per a controlar-la. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">Una de les primeres coses que s'ha de fer és acceptar que es pateix d'ansietat. Amb l'acceptació ens serà molt més fàcil arribar a poder controlar-la. Com sempre, una de les primeres tècnicas a realitzar és la relaxació i el control de la respiració. A l'enllaç parla de la meditació, però aquesta no és la única manera d'aconseguir relaxar-se. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;"><strong>Però és primordial aprendre a controlar la respiració!</strong></span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">En una crisi d'ansietat, el primer símptoma fisiològic és la hiperventilació. Respiracions ràpides i superficials que porten a l'alteració de l'equilibri entre l'oxígen i l'anhídrid carbònic a la sang. Respirant ràpid, augmenta l'O2 i disminueix el CO2. Aquest desequilibri és el que va produint la resta de símptomes físics: taquicàrdia, augment de la pressió artesial, suor freda, sentir les mans rígides, mareig...</span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">Tota aquesta simptomatologia física, present en un atac d'ansietat, es pot revertir amb el control de la respiració. Una manera ràpida, ja que en aquests moments costa molt poder controlar la respiració, és respirar dins una bossa. Això augmenta la concentració de CO2 a la sang i fa dismiuir l'O2 fins a uns valors normals. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">Aprenent a respirar profundament també aconseguirem el mateix. Però en plena crisi i sense un entrenament previ pot ser difícil perquè es té la sensació que augmenta l'ofec. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">Si aprenem a controlar la respiració just a l'inici de la crisi d'ansietat podrem evitar que aquesta aparegui. </span><br /><span style="color:#000099;">Si podem controlar els inicis d'una crisi d'ansietat i aconseguim que no evolucioni, podem controlar l'aparició de les crisis. </span><br /><span style="color:#000099;">I si podem controlar la seva aparició, perdem la por a tenir una crisi, ja saber com controlar-la! Poc a poc, desapareixen, les podem controlar!</span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">És simple de dir i no hauria de ser fàcil aconseguir-ho. </span><br /><span style="color:#000099;">Però es necessita un entrenament previ en la respiració per a poder aplicar-ho quan es necessiti. Potser a la primera no s'aconsegueixi, ni a la segona. Però amb entrenament i tenacitat, s'aconsegueix fer-ho.</span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;">I funciona. </span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;"></span><br /><span style="color:#000099;"></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-7720154788370288868?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-23172263315840649222007-10-28T16:16:00.000+01:002007-10-28T16:16:16.249+01:00<a href="http://pssocial.blogspot.com/2007/10/bucando-comunidades-virtuales-desde.html">Psicología Social y Socioconstruccionismo: Buscando Comunida</a><br /><br />Los españoles son los europeos más estresados por sus equipos informáticos, según Samsung des Virtuales desde Colombia<br /><br /><a href="http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=60830">http://www.idg.es/computerworld/noticia.asp?id=60830</a><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2317226331584064922?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-13648813377620275582007-10-28T12:34:00.001+01:002007-10-28T12:41:23.598+01:00Hola!<br /><br />Un psicólogo colombiano, Gerardo Gacharná, está realizando una búsqueda sobre el tópico de esta entrada y desde el blog que coordino, http://pssocial.blogspot.com, nos hemos ofrecido a colaborar. Copio parte del mensaje que ha enviado allí,<br /><br /><em>El pequeño grupo y yo, estamos sumamente interesados en las posibilidades de la psicología postmoderna, en particular el socioconstruccionismo, desde el Internet. Es una herramienta que da unas posibilidades sorprendentes para la creación de redes. En ese sentido, nuestra pretensión es conocer las redes virtuales sobre estos temas que ya existen, y ojalá, poder generar conexiones entre éstas en pro de las mismas. Sencillamente, queremos poder participar en el crecimiento de tales paradigmas.<br /><br /><span style="font-style: italic;"></span></em>Si os interesa hacer alguna aportación al respecto o ver cómo se va desarrollando la colaboración, os esperamos.<br /><br />Un saludo a todas y todos y gracias, Roser por la colaboración que estamos estableciendo entre nuestros blogs. Me recuerda a la que mantuvimos en los fòrums de la UOC. Bueno, y que aún mentenemos, por supuesto,<br /><br />Josep<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-1364881337762027558?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Josep Seguíhttp://www.blogger.com/profile/05342152129694496701noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-25821099671469595552007-10-21T13:58:00.000+02:002007-10-21T14:02:46.198+02:00<span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>hola</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>heu sentit parlar de SECOND LIFE?</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Un món virtual on pots comprar la teva pròpia terra, illa, construir.... tot com en la vida real i, lògicament, amb la necessitat de tenir diners per a poder comprar terrenys, construir, comprar, viure.</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>La gent inverteix diners reals (els diners per a comprar els pagues a través de visa o Pay Pal!!!) per a construir una vida virtual!</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong></strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Jo m'he fet un accés per veure com funciona. El meu nom a second live és Sue Jiagu. </strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Pots triar el nom, el cognom l'has d'escolir d'entre una llistra determinada. </strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Podeu posar-vos la vostra pròpia imatge.</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong> Intentaré "aterrar" a la illa mediterània perquè allà es parla castella.</strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Què us sembla la idea d'aquesta "segona vida virtual" (tan cara com la real)? A mí em sembla una idea divertida veure què fa la gent en aquest ambient a més d'una interesant manera de veure quin tipus de sociabilitat s'estableix en les comunitats virtuals. </strong></span><br /><span style="font-size:85%;color:#6600cc;"><strong>Si voleu fer-vos una identitat us deixo l'enllaç.<br /></strong></span><br /><br />u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714<br /><br /><a href="http://www.secondlife.com/?u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714">http://www.secondlife.com/?u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714</a><br /><br /><a href="http://www.secondlife.com/join/?u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714">http://www.secondlife.com/join/?u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714</a><br /><br /><a href="http://www.secondlife.com/events/index.php?">http://www.secondlife.com/events/index.php?</a><br />date=1159340400&amp;u=6e111d5357e547cc96d0146457a09714<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2582109967146959555?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-26449367220978218892007-10-09T13:53:00.001+02:002007-10-09T13:53:34.319+02:00Hola!<br /><br /><a href="http://www.publico.es/ciencias/salud/004436/espana/salud/mental">http://www.publico.es/ciencias/salud/004436/espana/salud/mental</a><br /><br />Saludos!<br /><br />Josep<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2644936722097821889?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Josep Seguíhttp://www.blogger.com/profile/05342152129694496701noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-28490412871302359682007-10-08T00:18:00.000+02:002007-10-08T00:22:05.229+02:00hola compañeros<br />soy consciente que el inicio del semestre es un momento en al que uno no está para participar en muchos foros o blogs. Pero podéis <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_1">aprovechar</span> este espacio para intentar resolver dudas que <span class="blsp-spelling-corrected" id="SPELLING_ERROR_2">tengáis</span>.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2849041287130235968?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-7397393277344546252007-09-22T11:21:00.000+02:002007-09-22T11:33:12.495+02:00¡Hola!<br /><br />Durante el próximo congreso de psicología social, <a href="http://www2.uca.es/facultad/cct/paginas/programa.html">http://www2.uca.es/facultad/cct/paginas/programa.html</a>, Adriana Gil y yo mismo presentaremos la comunicación "Nosotras, nosotros, los teléfonos móviles y todo lo demás. Aproximaciones a los discursos sobre la relación constante en la vida cotidiana".<br /><br />Desde nuestro punto de vista la identidad personal se construye en la interacción dinámica con los demás. Con las personas pero también con los artilugios tecnológicos que nos permiten relacionarnos con esas personas. "Ser", o sea tener identidad, no es una definición, sino un proceso. Nos interesa analizar cómo es ese proceso en un mundo social cada vez más tecnificado. Y más comunicado...<br /><br />En mis primeras aproximaciones a los teléfonos móviles los consideraba como una metáfora de lo identitario, pero pronto me dí cuenta de que todo lo que tiene que ver con la identidad personal es metafórico y discursivo. Así, ver el proceso de interacción con los móviles es una forma más de ver cómo es el proceso de interacción con nosotras y nosotros mismos, sea esto lo que sea...<br /><br />¡Saludos!<br /><br />Josep<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-739739327734454625?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Josep Seguíhttp://www.blogger.com/profile/05342152129694496701noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-11164022165840106442007-09-12T10:58:00.000+02:002007-09-12T11:00:06.638+02:00El Grup de Treball del Dolor Crònic Secció de Psicologia Clínica es complau convidar-vos a la conferència:<br /><br /><span style="color:#ffcc33;"><strong>LA PRESÈNCIA DEL SOFRIMENT EN L’EXISTÈNCIA HUMANA</strong></span><br /><br />A càrrec de Manuel Villegas i Basora. Doctor en Psicologia. Professor Emèrit de la Universitat de Barcelona. Director de la Revista de Psicoteràpia. Director del Màster en Teràpia Cognitivo Social, Màster en Teràpia Sexual i de Parella, Màster en Coaching i Lideratge Personal i Postgrau en Intervenció integral en dolor crònic.<br /><br />Presentarà Maika Bakaikoa. Coordinadora Grup de treball del Dolor Crònic. 19 de setembre de 2007 a les 19.30 hores a la Sala d’Actes del COPC.<br /><br />Es prega a tots els assistents confirmar la seva assistència a través de la pàgina web del COPC - <a href="javascript:ol(">http://www.copc.org</a> o per telèfon - 93.247.86.50.<br />Esperem la teva assistència!<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-1116402216584010644?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-28166602320452150442007-09-12T10:53:00.000+02:002007-09-12T10:57:55.296+02:00<span style="font-size:85%;color:#3333ff;">hola companys</span><br /><span style="font-size:85%;color:#3333ff;">avui ja han començat el cole els nens. a nosaltres ens queden poc dies per a fer el mateix. Com van els ànims? Heu agafat moltes assignatures?</span><br /><span style="font-size:85%;color:#3333ff;">Per què no ens expliqueu una mica què heu triat.</span><br /><span style="font-size:85%;color:#3333ff;">Per cert, us adjunto informació d'un curs en una nova entrda, en la que podemposar els cursos, seminaris, etc que vagin sortint.</span><br /><span style="font-size:100%;"></span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2816660232045215044?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-37558774922972429852007-08-30T23:32:00.000+02:002007-08-30T23:41:29.758+02:00<span style="font-family:trebuchet ms;">Hola!</span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">suposo que encara hi ha força gent aprofitant les vacances. A mí encara em queda fins a la meitat de setembre...</span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">De cara a poder fer del blog un espai una mica més "mogudet" i participatiu, us convido a que proposeu els temes que us poden interessar per a parlar-ne. També podeu convidar a participar qualsevol amic que creieu que hi pot estar interesssat. </span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">De moment, per aquells que esteu a la UOC no us resultarà una novetat, el proper dia 6-10-2007 faré una sessió a Bellaterra, Introducció a la Hipnosi i el II Taller de Relaxació.</span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">Aquest va tenir molt èxit en la seva primera edició i a petició d'una amiga el repetirem. La novetat serà la sessió d'Hipnosi en la que tractaré d'explicar en què consisteix, trancar tabús i malsentesos respecte aquesta tècnica terapèutica, els seus usos, farem una mica de suggestió i, si fos possible, si es donessin les condicions adients, intentariem una petita pràctica hipnòtica. </span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;"></span><br /><span style="font-family:Trebuchet MS;">En cas que fòs possible: <span style="color:#cc33cc;"><strong>us atrevirieu a ser voluntaris?</strong></span> </span><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-3755877492297242985?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-28222172946483017782007-08-02T02:50:00.001+02:002007-08-02T03:17:13.018+02:00hola<br />el mes d'agost sembla el mes de vacances per excel.lència. ¿Sabeu, oi, que moltes parelles es separen justament després de les vacances?<br />¿Sabeu per què? ¿Quines hipòtesis creieu que serien vàlides per a explicar aquesta nova situació?<br /><br />També podem parlar de la síndrome post-vacacional. Tothom deprimit per haber de tornar a la feina?????<br /><br />No sé, em sembla que s'està patologitzant massa coses que sempre han passat. Però, ¿per què ara "es diagnostiquen"?<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2822217294648301778?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-43703644527276640402007-07-31T19:01:00.000+02:002007-08-30T23:32:10.540+02:00Hola Roser!<br /><br />abans que tot, moltes gràcies per convidar-me al teu blog. Ara mateix estic de vacances fora del meu domicili, en un ciber, però content d'haver entrat. Aviat participaré.<br /><br />Una abraçada i desitjo molta sort en aquesta iniciativa. Tanta com vas tenir amb el forum de la UOC.<br /><br />Fins aviat.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-4370364452727664040?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>J. GODDARDhttp://www.blogger.com/profile/11001477565250299972noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-58800155600195875162007-07-25T13:09:00.000+02:002007-07-25T13:11:07.656+02:00hola<br />esta carpeta la dejo abierta para aquellas personas que quieran compartir sus experiencias en el campo de la psicología.<br />Os recuerdo que podéis enviar vuestros comentarios de forma anónima.<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-5880015560019587516?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-61128282538281448332007-07-20T14:42:00.000+02:002007-07-20T14:44:58.161+02:00¿Qué pensais de las situaciones en las que personalmente considerais que deberíais denunciar un caso pero el contrato psicológico, la confidencialidad, no lo permite?<div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-6112828253828144833?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-22827924542666177642007-07-18T16:19:00.000+02:002007-07-18T16:25:50.096+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_8J6nyQe0h8Y/Rp4ij7quLLI/AAAAAAAAAAg/XcmKxxQRFkU/s1600-h/Beaver.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5088542629682883762" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_8J6nyQe0h8Y/Rp4ij7quLLI/AAAAAAAAAAg/XcmKxxQRFkU/s320/Beaver.bmp" border="0" /></a><br /><div></div><div></div><div>Bueno, parece que cuesta un poco romper el hielo.</div><div> </div><div>Aquí no se trata de hablar de teorías, que tembién podemos, sino de saber cual es vuestra opinión personal.</div><br /><div>También podeis plantear nuevos temas, sugerir cambios en la pégina, añadir otro tipo de información.Los enlaces de esta página son algunos de los que he ido usando durante mis estudios. Quizás os sean útiles o quizás necesiteis otras diferentes. ¿Tenéis páginas que creeis que sean de utilidad y que podamos añadir a la que ya tenemos?</div><br /><div>Haced vuestras propuestas.</div><br /><div>Roser</div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-2282792454266617764?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-495556207740681260.post-75352605060398490002007-07-18T16:16:00.000+02:002007-07-19T19:54:23.360+02:00<a href="http://2.bp.blogspot.com/_8J6nyQe0h8Y/Rp4hC7quLKI/AAAAAAAAAAY/1_glNGyBiqY/s1600-h/Hand.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5088540963235572898" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_8J6nyQe0h8Y/Rp4hC7quLKI/AAAAAAAAAAY/1_glNGyBiqY/s320/Hand.bmp" border="0" /></a><br /><div><span style="font-family:lucida grande;">Hola amigos</span></div><br /><div><span style="font-family:lucida grande;"></span></div><div><span style="font-family:lucida grande;">vamos a romper el hielo intentando plantear una pregunta un tanto folosófica:</span></div><br /><div><span style="font-family:lucida grande;">¿Para qué sirve la Psicología?</span></div><br /><div><span style="font-family:lucida grande;">¿Ha existido desde siempre o es algo nuevo?</span></div><br /><div><span style="font-family:lucida grande;"></span></div><div><span style="font-family:lucida grande;">Espero vuestras intervenciones</span></div><br /><div><span style="font-family:lucida grande;">Roser</span></div><div class="blogger-post-footer"><img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/495556207740681260-7535260506039849000?l=rcampas.blogspot.com' alt='' /></div>Rosernoreply@blogger.com20