L’ÚS DE LES TIC EN LA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA.

Roser Campàs. 17/07/2008
Llicenciada en Psicologia

Desapareixerà la figura del psicoterapeuta i la teràpia tradicional?
Rotundament no. En un futur, la teràpia tradicional i la virtual seran teràpies complementàries. Els avantatges de la psicoteràpia tradicional front la psicoteràpia on-line no permetran la desaparició de la figura presencial del psicoterapeuta. A les persones les agrada saber amb qui parlen, volen conèixer la persona que fa el seguiment del seu cas. L’empatia, que també s’aconsegueix en teràpies on-line, pot produir-se amb més facilitat quan tenim la persona cara a cara. Per al terapeuta suposa grans avantatges conèixer el seu client i veure com s’expressa a través del llenguatge no verbal. Però la comunicació on-line també permet “llegir” altres tipus de llenguatge. Les persones que segueixen teràpies on-line posen molt èmfasi en les seves paraules i frases per tal de poder donar al terapeuta les despostes adients. La tensió a la veu, la indecisió, els silencis, són circumstàncies que també arriben als terapeutes sense veure el pacient.
Entenc però, la necessitat d’una visita presencial per tal que el coneixement entre client i terapeuta ens ajudi, a ambdós, a posar “cara i ulls “ a la persona que ens atent.

En una petita enquesta que vaig realitzar, va sorprendre’m el fet que més gent de la que jo pensava estaria disposada a seguir aquest tipus de teràpia, tot i que algunes persones tenien unes premisses prèvies, com el fet de conèixer personalment el terapeuta:

La introducció a l’enquesta va ser una petició de la opinió que la gent pot tenir en relació a la teràpia virtual.


Aquests van ser els resultats a l’enquesta:
Un 12% considera que és tant eficaç com la teràpia presencial.
Un 8% prefereix la via presencial.
Un 41% estava d’acord si prèviament coneixia al terapeuta.
Un 19% considera que la via virtual presenta l’avantatge de no necessitar desplaçament i que es pot fer des de casa amb gran comoditat.
Un 6% considera que la via virtual estableix el mateix feed-back que la teràpia presencial.
Un 32% no ho sabia/no contestava.

Algunes persones van preferir enviar un correu per a donar la seva opinió i les seves respostes coincidien, majoritàriament amb els resultats de l’enquesta que podríem resumir dient que un elevat percentatge de persones considera que aquesta modalitat terapèutica és efectiva, que es produeix el feed-back necessari per una bona atenció i tractament, que té uns avantatges per al que fa al temps i espai que es necessita per a fer la teràpia. Lògicament, també hi ha qui no creu que sigui tant efectiva com la presencial. Destaca el 23% de persones que no saben o no contesten degut al desconeixement del funcionament d’aquest tipus de teràpia ( informació facilitada a través del correu).

Tot i això, l’efectivitat d’un tractament no depèn, només de la predisposició i la confiança establerta en el terapeuta i la modalitat de teràpia virtual.


Consideracions personals.
Personalment, m’agradaria que la primera, o primeres visites diagnòstiques fossin sempre presencials. Posteriorment, si el client ho desitja, es pot passar a la teràpia virtual, que té el gran avantatge de tenir menys límits en temps. Persones que viatgin molt, pe, poden beneficiar-se d’aquesta nova manera de seguir un tractament ja que no es torben en la situació de perdre les seves visites i haver de deixar el tractament per a qüestions laborals.

Persones amb patologies com Agorafòbia, Fòbia Social, etc. També poden obtenir un gran benefici en no haver de sortir de casa per a començar un tractament que, finalment, els permetrà acudir a la consulta i a qualsevol lloc que els vingui de gust.
Hi ha patologies, com els Trastorns de Personalitat, que considero requereixen sempre d’atenció presencial. No totes les patologies poden ser tractades a través de teràpia virtual. Hi ha casos on considero imprescindible la teràpia presencial.

Moltes vegades, els inconvenients no estan derivats de medi des d’el què es realitza la teràpia. Les variables “patologies” i “adhesió al tractament” són factors aliens a la forma de tractament. La manca d’adhesió dificultarà el tractament tant si aquest es realitza de forma presencial com virtual.

També considero que la intervenció en teràpia virtual requereix d’un seguiment diferent a la presencial. Crec imprescindible que per a què el pacient es senti còmode i atès, la teràpia virtual ha de recòrrer a altres formes de comunicació poc usades en teràpia presencial.
Enviar algun correu electrònic o, fins i tot, trucar ocasionalment al pacient, pot fer que aquest es senti cuidat, que importa al terapeuta i que s’estableix una relació més personal intentant suplir la manca de coneixement personal.
El risc d’abandonament del tractament augmentaria si el client no es sentís atès i que senti que importa al terapeuta.
A més, el fet que el client sàpiga que pot trucar o posar-se en contacte a través del correu electrònic immediatament amb el seu terapeuta en cas d’urgència, produeix un sentiment de tranquil·litat i acompanyament diferent al recurs de poder alguna trucada urgent però havent de demanar visita per a ser atès.

Per tant, tot i que la teràpia on-line presenta avantatges, també s’ha de tenir en compte que no sempre es aplicable. No totes les patologies són susceptibles de seguir aquest tipus de tractament, el tipus de client també determina la limitació als beneficis de la teràpia on-line, a més, en ser una tècnica innovadora, s’ha d’aconseguir una bona formació i terapeutes preparats per a poder donar aquest servei.