Vacances= +separacions i + depresions?
hola
el mes d'agost sembla el mes de vacances per excel.lència. ¿Sabeu, oi, que moltes parelles es separen justament després de les vacances?
¿Sabeu per què? ¿Quines hipòtesis creieu que serien vàlides per a explicar aquesta nova situació?
També podem parlar de la síndrome post-vacacional. Tothom deprimit per haber de tornar a la feina?????
No sé, em sembla que s'està patologitzant massa coses que sempre han passat. Però, ¿per què ara "es diagnostiquen"?
8 comentarios:
Hola Roser i companyia,
Acabo d'entrar al teu blog. Encantada de ser convidada!
Quan a l'escrit, penso que potser les parelles actuals ens veiem tan poc que després d'un mes de conviure "hi pot haver problemes i arribar a la separació"? podria ser no?
En el meu cas és molt més agradable la relacó en vacances que quan treballem. Per què? obvi. Quan treballem anem de cul, ens veiem poc, estem més estressats, i sembla que quan tenim vacances la cosa canvia, l'estrès se'n va, es disfruta molt més de tot.
No sé, vosaltres direu la vostra...
Montse Freixas
A mi de vegades l'estiu em fa una mica de "yuyu" perquè en aquesta època de l'any (amb molts anys de diferència) han terminat 3 relacions importants de la meva vida.
Jo crec que la principal causa d'aquestes ruptures sigui la manca de comunicació, que fa que les persones anem prenent camins diferents sense adonar-nos, fet del que som conscients quan estem més temps junts, sigui durant les vacances, sigui durant els caps de setmana. Ens preguntem: com és que he escollit aquest estrany com a company?
Respecte a la síndrome postvacacional, donat que la societat ens demana que durant les vacances fent unes altres activitats, i gairebé són observades com a bitxos raros les persones que es dediquen a descansar, crec que aquest ritme frenètic ocasiona un estrès que es fa palés un cop s'ha de tornar a la rutina del dia a dia.
Bones vacances!!
Maria Jesús Solsona
Quan una relaciò no và prou bé, el contacte seguit durant les vacances pot agreujar les diferències i és mes dificil conviure.Jo ho entenc com a una situaciò que força una convivència no desitjada i de horari més ampli," sense descansos " i acava trencan-se , perqué realment ja era una relaciò amb problemes, però el fet del dia a dia normal amb treball i altres distraccions ho enmescarava.
En quan al síndrome post-vacacional, crec que sempre haurà existit, però ara les persones es queixen més, i s'ha classificat....com a tal.
hola noies
jo també crec que, una relació que després de l'estiu, de les vacances, acaba en una separació, és per què la falta de comunicació ja bé de temps... i al tenir massa temps junts, sense compartir moltes, coses, t'adones, com diu la Mª Jesús, que la persona que tens al costat és un extrany/a.
Potser que la estressant vida que portem ens porti a aquest distanciament? Massa feina, massa cosses per a fer, activitats extraescolars "excessives" (per una qüestió d'horaris laborals) que fan que la família sembli una autèntica desconeguda?
Potser que, les parelles no sàpiguen respectar durant tot l'any un temps per a la seva pròpia intimitat i que, en arribades les vacances, encara es disposa de menys temps per a sí mateix/a i ens agobia tenir al costat constantment una persona quan potser el què necessitem és un descans, una intimitat necessitada durant tot l'any?
hola!
Tot i esperant que realment disfruteu de les vostres vacances, us copio un "intro" d'un article de La Vanguardia- Edició impresa.
Por qué si estamos tan bien nos sentimos tan mal?
José Antonio Marina - 12/08/2007
"La ansidedad y la depresión nos matan; vivimos una cultura de la incentivación continua del deseo"
La época de vacaciones es propicia para hablar de felicidad. Al fin y al cabo, en nuestro imaginario social se han convertido en una versión ´prêt-à-porter´ de la dicha. Durante todo el año se espera con ansiedad ese tiempo benefactor. Pero una triste ley estadística nos dice que el aumento de expectativas aumenta la probabilidad de decepción. Y lo cierto es que cada vez esperamos más de las cosas, de las relaciones, del mercado, e incluso del Estado. Las vacaciones no se libran de esta pertinaz escalada. Cuando eran, simplemente, un periodo de descanso, era fácil cumplir las expectativas, porque se trataba precisamente de no hacer nada. Era ´il dolce farniente´. Pero pronto comenzaron a ser algo más. No bastaba con descansar, había que divertirse, ...
Continuem nosaltres??????
Les vacances ja no són vacances si ens sentim "obligats " a divertir-nos? Hem de viatjar per a passar-ho bé? Les vacances no eren per a descansar?
Hola Reser i companya..!!! encisada de entrar en el vostre blog... que us puc dir jo? ostres en aquestos moments no tinc ni idea.. però el que si sé és que un deixe un munto de besaetes
Uiii he escrit mal el teu nom Roser... com pot ser això??? pensaran sóc una acelerada.
més besaetes
hola Teresa
segur que les vacances t'han sentat molt bé.
Passa per aquí sempre que vulguis per a fer comentaris.
Segur que a tothom li agrada coneixe't!!!
Besaetes.
Publicar un comentario