Árbol

Árbol
Apetece sentarse bajo un árbol, protegidos por su sombra, leyendo un buen libro...

martes, 18 de septiembre de 2012

HIPOSIS PARA DEJAR DE FUMAR

Hola
si hay personas que estén interesadas en dejar de fumar a través de la hipsosis podemos hacer el tratamiento .
Debido a la propia técnica de hipnosis y su preparación previa, este tratamiento se realiza presencialmente. Puede ser individual o en grupos pequeños. Los tratamioentos sólo se realizan en BARCELONA y NO son gratuitos ya que debo pagar el alquiles del despacho o sala.

Saludos

Roser

Nos animamos???

Hola a todos. Sé que tengo el blog abandonado, pero voy a ver si lo reactivo!
No voy a colgar ningún artículo u opinión, simplemente os invito a que digáis algo o propongáis algún tema que os interese.
Intentaré atender el blog de forma regular ya que mi intención es poder dar ayuda a través de nuevas y viejas tecnologías (e-mail, teléfono, Skype...)
Soy consciente de la dificultad que podemos tener muchos a la hora de seguir una terápia convencional, es decir, personal. ES por ello que os invito a que planteéis dudas o solicitéis ayuda si lo necesitáis.
La crisis aprieta! Yo ejerzo como psicóloga en mi ámbito de trabajo ayudando a pacientes y familiares que acuden al hospital en el que trabajo. Lo hago porque quiero, porque veo que la gente necesita sentirse tratada como una persona que sufre, por lo que a mis  obligaciones como enfermera en un servicio de urgencias, le añado mi voluntgad de atender a las personas de una forma íntegral. Y os puedo asegurar que funciona!!!!!! Es muy agradable y me siento muy orgullosa de mi trabajo cuando pacientes que puedes cuidar durante unas horas se acuerdan de mi nombre, preguntan por mí...
Me gustaría poder compartir con vosotros esta experiencia y, dando por sentado que no voy a poder vivir de mi trabajo como psicóloga, os ofrezco mi ayuda para lo que condideréis.

Me aferro a un pensamiento propio apoyado por muchas personas:

 Ahora, que con la situación socio-económica que tenemos necesitamos más que ninca a alguien que nos escuche, no podemos pagar un psicólogo y tenermos que recurrir al psiquiatra que mayoritariamente nos receta alguna medicación después de escuchar nuestro motivo de consulta.

Pues aquí me tenéis!!!!

Roser Campàs
Ll. en Psicologia
Col. nº 16665.

PD: voy a escribir en castellano ya que es una página abierta a todo el mundo y en alguna ocasión me han comentado que no entendían algún comentario hecho en catalán, lo mismo que en mi web de psicología, que iré remodelando, actualizando y traduciendo mis textos .

Saludos!

domingo, 24 de agosto de 2008

El morbo atrae.

Soy enfermera desde hace 22 años y he trabajado siempre en servicios críticos y de urgencias, estoy acostumbrada a ver heridos graves por accidentes de tráfico, lesiones y fracturas que te hacen estremecer, pero estás trabajando y procuras crear una coraza que te proteja de ese dolor cuando ves como la gente pierde la vida. Accidentes en los que lo único que puedes hacer es mantener al paciente estable y pedir a la familia si aceptan que su hijo, su hija, su padre, su hermano , su hermana.. sean donantes de órganos. Es mi trabajo y aún con esto, cuando se realiza un transplante de corazón en el servicio en el que trabajo, no puedo dejar de pensar que quien será la familia que ha perdido a alguien y ha sido tan generosa por permitir que otros puedan vivir sabiendo que su querido familiar va a morir.Cuánto dolor para ellos tener que decidir si permiten la extracción de órganos para salvar la vida a otros.Todo se hace con discreción. Incluso cuando los donantes son personas que han sufrido algún accidente grave, de los que se publican en todos los periódicos.Cómo puede sentirse un padre sabiendo que puede ver imágenes del cuerpo moribundo de su hijo saliendo en todos los canales de televisón o en los periódicos. Cómo pueden seguir adelante si estan viendo como rescatan a su hijo muerto o gravemente herido. Cómo pueden sobrevivir las personas que han visto los cuerpos mutilados del accidente de Barajas.Estas imágenes, los cuerpos tapados en un tanatorio para que puedan ser reconocidos por sus familiares, todo esto debe restringido al morbo de aquellos que más que interesarse por lo ocurrido por el accidente van cambiando de canal par aver las imágenes del accidente y, a poder ser, los restos delas personas que viajaban en él. Todavía puedo recordar desgarradoras imágenes del 11-M. En ese momento estaba estudiando Psicología y no pude ir como voluntria para ayudar a las famílias. Este año, circunstancias familiares tampoco me han permitido asistir, ya como psicóloga, a dar mi apoyo y ayuda a todo aquel que lo necesitase. Debería prohibirse que las imágenes fuesen publicadas o pasadas por televisión. La familia se merece un respeto. No tiene porque ver publicadas imágenes terribles de sus familiar o de los demás pasajeros. quién sabe si esa cuerpo carbonizado es el que depués tendrá que reconocer. Informació, sí. Imágenes para poder saber lo que ha ocurido, también. Pero publicación para la satisfacción del morbo, no. Respetemos a los muertos, pero sobretodo, respetemos el dolor de la familia.Mis condolencias a todos los que han perdido a familiares, amigos, compañeros.Mis mejores deseos de recuperación a todos los que aún están ingresados.Y mi ayuda a todos los que crean que les puedo ayudar.Roser Campàs

viernes, 18 de julio de 2008

L’ÚS DE LES TIC EN LA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA.


Roser Campàs. 17/07/2008
Llicenciada en Psicologia

Desapareixerà la figura del psicoterapeuta i la teràpia tradicional?
Rotundament no. En un futur, la teràpia tradicional i la virtual seran teràpies complementàries. Els avantatges de la psicoteràpia tradicional front la psicoteràpia on-line no permetran la desaparició de la figura presencial del psicoterapeuta. A les persones les agrada saber amb qui parlen, volen conèixer la persona que fa el seguiment del seu cas. L’empatia, que també s’aconsegueix en teràpies on-line, pot produir-se amb més facilitat quan tenim la persona cara a cara. Per al terapeuta suposa grans avantatges conèixer el seu client i veure com s’expressa a través del llenguatge no verbal. Però la comunicació on-line també permet “llegir” altres tipus de llenguatge. Les persones que segueixen teràpies on-line posen molt èmfasi en les seves paraules i frases per tal de poder donar al terapeuta les despostes adients. La tensió a la veu, la indecisió, els silencis, són circumstàncies que també arriben als terapeutes sense veure el pacient.
Entenc però, la necessitat d’una visita presencial per tal que el coneixement entre client i terapeuta ens ajudi, a ambdós, a posar “cara i ulls “ a la persona que ens atent.

En una petita enquesta que vaig realitzar, va sorprendre’m el fet que més gent de la que jo pensava estaria disposada a seguir aquest tipus de teràpia, tot i que algunes persones tenien unes premisses prèvies, com el fet de conèixer personalment el terapeuta:

La introducció a l’enquesta va ser una petició de la opinió que la gent pot tenir en relació a la teràpia virtual.


Aquests van ser els resultats a l’enquesta:
Un 12% considera que és tant eficaç com la teràpia presencial.
Un 8% prefereix la via presencial.
Un 41% estava d’acord si prèviament coneixia al terapeuta.
Un 19% considera que la via virtual presenta l’avantatge de no necessitar desplaçament i que es pot fer des de casa amb gran comoditat.
Un 6% considera que la via virtual estableix el mateix feed-back que la teràpia presencial.
Un 32% no ho sabia/no contestava.

Algunes persones van preferir enviar un correu per a donar la seva opinió i les seves respostes coincidien, majoritàriament amb els resultats de l’enquesta que podríem resumir dient que un elevat percentatge de persones considera que aquesta modalitat terapèutica és efectiva, que es produeix el feed-back necessari per una bona atenció i tractament, que té uns avantatges per al que fa al temps i espai que es necessita per a fer la teràpia. Lògicament, també hi ha qui no creu que sigui tant efectiva com la presencial. Destaca el 23% de persones que no saben o no contesten degut al desconeixement del funcionament d’aquest tipus de teràpia ( informació facilitada a través del correu).

Tot i això, l’efectivitat d’un tractament no depèn, només de la predisposició i la confiança establerta en el terapeuta i la modalitat de teràpia virtual.


Consideracions personals.
Personalment, m’agradaria que la primera, o primeres visites diagnòstiques fossin sempre presencials. Posteriorment, si el client ho desitja, es pot passar a la teràpia virtual, que té el gran avantatge de tenir menys límits en temps. Persones que viatgin molt, pe, poden beneficiar-se d’aquesta nova manera de seguir un tractament ja que no es torben en la situació de perdre les seves visites i haver de deixar el tractament per a qüestions laborals.

Persones amb patologies com Agorafòbia, Fòbia Social, etc. També poden obtenir un gran benefici en no haver de sortir de casa per a començar un tractament que, finalment, els permetrà acudir a la consulta i a qualsevol lloc que els vingui de gust.
Hi ha patologies, com els Trastorns de Personalitat, que considero requereixen sempre d’atenció presencial. No totes les patologies poden ser tractades a través de teràpia virtual. Hi ha casos on considero imprescindible la teràpia presencial.

Moltes vegades, els inconvenients no estan derivats de medi des d’el què es realitza la teràpia. Les variables “patologies” i “adhesió al tractament” són factors aliens a la forma de tractament. La manca d’adhesió dificultarà el tractament tant si aquest es realitza de forma presencial com virtual.

També considero que la intervenció en teràpia virtual requereix d’un seguiment diferent a la presencial. Crec imprescindible que per a què el pacient es senti còmode i atès, la teràpia virtual ha de recòrrer a altres formes de comunicació poc usades en teràpia presencial.
Enviar algun correu electrònic o, fins i tot, trucar ocasionalment al pacient, pot fer que aquest es senti cuidat, que importa al terapeuta i que s’estableix una relació més personal intentant suplir la manca de coneixement personal.
El risc d’abandonament del tractament augmentaria si el client no es sentís atès i que senti que importa al terapeuta.
A més, el fet que el client sàpiga que pot trucar o posar-se en contacte a través del correu electrònic immediatament amb el seu terapeuta en cas d’urgència, produeix un sentiment de tranquil·litat i acompanyament diferent al recurs de poder alguna trucada urgent però havent de demanar visita per a ser atès.

Per tant, tot i que la teràpia on-line presenta avantatges, també s’ha de tenir en compte que no sempre es aplicable. No totes les patologies són susceptibles de seguir aquest tipus de tractament, el tipus de client també determina la limitació als beneficis de la teràpia on-line, a més, en ser una tècnica innovadora, s’ha d’aconseguir una bona formació i terapeutes preparats per a poder donar aquest servei.

miércoles, 30 de abril de 2008

domingo, 24 de febrero de 2008

Opinión.

Hola
desde que empecé a presentar el consultorio on-line he recibido múltiples peticiones de ayuda. Pero, ¿qué idea tienen las personas, en general, de esta modalidad de terapia? Sí, terapia. No se trata de un consultorio donde responder preguntas con escasos datos. Se trata de una consulta real, con la eventualidad de que en lugar de tener una ubicación física, se realiza a través de la red.

En principio, casi todos los consultorios on-line ofrecen la primera consulta gratuita y ésta debe ser tomada como una orientación, no como un consejo.

Pero después viene la parte en la que las personas que consideran que necesitan ayuda, y realmente la necesitan, no entienden que esta forma de consulta también tiene un precio. ¿Qué es lo que hace pensar a los usuarios que escriben que por el hecho de tener una consulta virtual ésta es plenamente gratuita?

Éste tipo de consulta, por novedosa, puede causar desconfianza, miedo, dudas. Pero se trata de una opción más a poder acceder a una terapia, sobre todo con la ventaja de poder realizarlo sin necesidad de desplazamientos y sin poner límites ni fronteras, debido a que la red nos ofrece la posibilidad de recibir tratamiento desde cualquier parte del mundo.

Me gustaría saber vuestra opinión.
Si podeis hablar directamente con el terapeuta, via Messenger o Sype, si podeis hablar en tiempo real realizando un feed-back instantáneo, ¿qué inconveniente creeis que tiene esta forma de terapia frente a la presencial?

¿Por qué no me escibís a la dirección rcampas@gmail.com para darme vuestra opinión?
¿Confiais en una terapia on-line?
¿Os decidiríais a hacerla?
¿Creeis que puede ser tan efectiva como una terapia presencial?

Agradecería vuestros comentarios y vuestro permiso para poder publicar vuestra opinión de forma totalmente anónima.

Si sólo quereis opinar en privado sin que se publique vuestra respuesta, no hay problema.

También podeis dejar vuestros comentarios en el blog http://rcampas.blogspot.com/

¡Os espero!

Roser

domingo, 9 de diciembre de 2007

Cosetes interesants...

Hola!!!

Deixo un parell de cosetes que semblen interessants,

Prostitucions

BAC festival

Conferencia Iberoamericana de investigación cualitativa

Fins després!

Josep

lunes, 19 de noviembre de 2007

Mètodes i tècniques de relaxament.

hola
tal i com exposo a la web, m'agradaria continuar amb el tema de la relaxació i les diferents tècniques que hi ha per aconseguir-ho. Aquest tema pot ser una mica llarg donada la gran quantitas de tècniques que ens poden ajudar en el relaxament. Personalment, faig servir una barreja de diferents tècniques però que precisa menys temps per a aprendre-la, és igualment efectiva i, un cop apresa, espot realitzar en qualsevol situació i moment que ens sigui necessària. En aquesta tècnica personal introdueixo la suggestió com a mètode per a aconseguir un elevat nivel de pau i tranquilitat.
Aviat començaré a publicar-la a la web, però m'agradaría que ja que també la publicaré aquí, la gent que faci relaxació ens expliqui quina tècnica fa servir i els beneficis que n'obté.
Fins aviat

domingo, 4 de noviembre de 2007

Ansietat

hola companys

en diferents ocasions m'he trobat amb amics o persones conegudes que en saber que sóc psicòloga, quasi de forma automàtica em pregunten per la depressió i l'ansietat.

He pensat que pot ser interesant afagir un enllaç que parli de l'ansietat, donat que hi ha molta gent que la pateix. Com la meva formació posterior ha estat en teràpia Cognitivo-Conductual, he afagit una web que parla i tracta l'ansietat des d'aquest model.

L'enllaç el trobareu a la llista de webs.

Trobareu la definició d'ansietat, les principals característiques d'aquesta simptomatologia, l'ansietat sana i la patologica i la descripció d'algunes tècniques per a controlar-la.

Una de les primeres coses que s'ha de fer és acceptar que es pateix d'ansietat. Amb l'acceptació ens serà molt més fàcil arribar a poder controlar-la. Com sempre, una de les primeres tècnicas a realitzar és la relaxació i el control de la respiració. A l'enllaç parla de la meditació, però aquesta no és la única manera d'aconseguir relaxar-se.

Però és primordial aprendre a controlar la respiració!

En una crisi d'ansietat, el primer símptoma fisiològic és la hiperventilació. Respiracions ràpides i superficials que porten a l'alteració de l'equilibri entre l'oxígen i l'anhídrid carbònic a la sang. Respirant ràpid, augmenta l'O2 i disminueix el CO2. Aquest desequilibri és el que va produint la resta de símptomes físics: taquicàrdia, augment de la pressió artesial, suor freda, sentir les mans rígides, mareig...

Tota aquesta simptomatologia física, present en un atac d'ansietat, es pot revertir amb el control de la respiració. Una manera ràpida, ja que en aquests moments costa molt poder controlar la respiració, és respirar dins una bossa. Això augmenta la concentració de CO2 a la sang i fa dismiuir l'O2 fins a uns valors normals.

Aprenent a respirar profundament també aconseguirem el mateix. Però en plena crisi i sense un entrenament previ pot ser difícil perquè es té la sensació que augmenta l'ofec.

Si aprenem a controlar la respiració just a l'inici de la crisi d'ansietat podrem evitar que aquesta aparegui.
Si podem controlar els inicis d'una crisi d'ansietat i aconseguim que no evolucioni, podem controlar l'aparició de les crisis.
I si podem controlar la seva aparició, perdem la por a tenir una crisi, ja saber com controlar-la! Poc a poc, desapareixen, les podem controlar!

És simple de dir i no hauria de ser fàcil aconseguir-ho.
Però es necessita un entrenament previ en la respiració per a poder aplicar-ho quan es necessiti. Potser a la primera no s'aconsegueixi, ni a la segona. Però amb entrenament i tenacitat, s'aconsegueix fer-ho.

I funciona.



domingo, 28 de octubre de 2007